4.12.08

92 more must see creative photographs

Fotos MOOOOOLT chules!!!
http://justcreativedesign.com/2008/04/08/creative-photographs/

17.11.08

Aparecidos

Nova peli de Balaguero que s'estrena el dia 12 de desembre...perfecte per ser la primera peli a veure al cine quan torni! :D
....i han fet un vídeo com el de REC en el que veus les reaccions del públic pe`ro aquest cop amb actors coneguts.

The curious case of Benjamin Button

Peliculoon de David Fincher (seven, zodiac..) que ens espera pel gener, pel desembre a la resta del món....

17.10.08

Prospekts March

Prospekts March és el nom del nou CD de Coldplay que surt el dia 24 de novembre a UK. Com que el CD és com una "continuació" de Viva la Vida, la protada d'aquest tb és una continuació. Seguint amb Delacroix, aquesta vegada han escollit el quadre "Batalla de Poitiers", amb el mateix estil de lletra i tot....a veure que tal....
Pros

14.10.08

Millors places del mon

Project for Public Spaces ha fet una llista de les 10 millors places del mon, sent la primera la més gran d'Europa. He posat un link directe amb fotos de cada plaça al flickr o google.

1) Rynek Glowny, Cracovia, Polonia
2) Plaza Hidalgo, Ciudad de México, México
3) Piazza Navona, Roma, Italia
4) Piazza del Campo, Siena, Italia
5) Piccadilly Circus, Trafalgar Square, Covent Gardens and Leicester Square, Londres
6) Hotel de Ville, París, Francia
7) Old Town Square, Praga, República Checa
8) Plaza de la Constitución, Oaxaca, México
9) Plaza Santa Ana, Madrid, España
10) Plaza de Armas, Cuzco, Peru

5.10.08

29.9.08

"Lost"

En Chris Martin és més lelst del que sembla i ha decidit que ja nhi havia poru de "viva la vida" i que ara el single oficial és "lost": gràcies!

Okkervil river

treuen nou cd Okkervil river, aquest és el primer single "Lost Coastlines": m'agrada! :D

22.9.08

Where the hell is Matt?

Per si no l'havia enveat prou amb el primer video, el senyor Matt ha fet una segona versió:



...Per si es vol recordar la primera:
http://www.youtube.com/watch?v=bNF_P281Uu4&feature=related

16.9.08

50 amazing gig posters

Aqui una llista amb imatges dels considerats els 50 millors posters anunciant gires:
http://wellmedicated.com/inspiration/50-amazing-gig-posters-sure-to-inspire/
n'hi ha de molt chulos!!!!!



Crispetes!!!

30.8.08

Whassup

Budweiser original


Kids wassup

1.8.08

The Long Blondes!

The Long Blondes, grup que va anul.lar la seva actuació al Summercase d'aquest any! Llàstima podria haver estat divertit!!




Feu les fotos en gran!!! es veuen MOLT bé i són molt chules!

29.7.08

John Mayer - ten more songs

making off del segon cd: heavier things...
...no entenc com no he descobert aquest videos fins ara...

John Mayer trio - trying

Mario!!!

We are scientists - Impatience

Check out this video: We Are Scientists - Impatience - New Single

Kings of leon

Aqui un video de la producció del nou CD de Kings of leon que surt el 22 de setembre: Only by the night.
Anda que no sho passen be ni res....

26.7.08

Cover

Manic street preachers - umbrella (rihanna)

25.7.08

Covers

Travis - Baby hit me one more time (britney)


Razorlight - with a little help from my friends (the beatles)


The fray - fixing a hole (the beatles)


Oasis - I am the walrus (the beatles)

5.7.08

The coral a Glastonbury

The coral, grup que segueix repetint a Glastonbury....any rere any...

"Dreaming of you" (2007) -- com s'ho estan passant els de primera fila al segon 30! :D


"Pass it on" (2003)


i aqui hi ha la mateixa cançó al 2005....només s'ha de mriar el segon 28: BRUTAL!!!


"In the morning" (2007)


tb hi ha videos del 2002, del 2005 i del 2006.....fa gràcia veure com poc a poc toquen més de nit, i per tant es converteixen en més "caps de cartell" :P

3.7.08

Més Glastonbury

Kings of leon - Charmer :D :D & Slow night so long


o sigui....l'Amy pegant al públic....


The fratellis - chelsea dagger



Amy winehouse - back to black
atenció al "my husband is out of jail in 2 weeks.....", en serio....


Kings of leon - fans --> mencanta! mencanta! mencanta! ....i hi ha tot el seu concert sencer


The verve - bittersweet symphony


Duffy - Mercy


The wombats - kill the director --> buaa que em quedo sense veure'ls... :(



Per veure 4 milions i mig de videos dactuacions de glaston aqui

1.7.08

Coldplay "42"+"lost"

M'encantaaaaaaa!
m'agrada la guitarra del chris!!!
mencanta lost!

minut 5.36: "yes sir" ...jejeje

28.6.08

KT Tunstall - suddenly I see (galstonbury 2008)

Ahir va començar Glastonbury...per variar plovent amb molt de fang...
...i ja comencen a haverhi les primeres actuacions al youtube...
..les aniré penjant a mesura que en trobi, ni que sigui pel simple fet de recordarme cada vegada quye en cvec una que vull na a Glastonbury d'aqui dos anys. Amb botes i impermeable! :D
I com diria el Mayer: Its only music now....

27.6.08

Actuacions Coldplay

The Scientist live in Sidney 2003


Fix you live in Toronto

Joc summercase

Avui he descobert la pàgina de l'Sputnik...
...i entres moltes coses interessants hi ha un joc del summercase, vindria a ser com aquells pdf que es passaven on sona un trosset d'una cançó i has de saber el nom de l'artista però només amb cantants del summercase! :D
entretingut!!!

Aqui

R.E.M a la Blogotheque

Si l'altre dia eren les "black cab sessions" avui toca la "blogotheque", una altre iniciativa curiosa. Aqui les actuacions no són sempre en un mateix espai, si no que van canviant d'un artista a l'altre, sempre sent a llocs ""diferents"".
Deixo aqui una de les actuacions de R.E.M (la que més m'agrada), per veure les altres 4 cançons ("Living weel is the best revenge", "On the fly", "Houston" o "sign for the submarine") anar aqui. I per remanar per aquesta curiosa pàgina: aqui.

25.6.08

Black cab sessions

Després de veure l'actuació de the kooks dins del taxi, aqui van dos més:

Death cab for cutie:


Pete and the pirates


....i els creadors daquestes "microactuacions" dins dels taxis fan demà una "xerrada" al CCCB, parlant de la seva inciativa....interessant...

The doors - people are strange

6.6.08

Violet Hill versió 2

Aqui el videoclip de Violet Hill, però la versió que han fet amb polítics, visió interessant....

14.5.08

Maroon 5 "if i never see your face again"

Tot i que no m'agrada gens la versió que han fet aqui la deixo....Maroon 5 + Riahanna

26.4.08

DELIRIOUS trailer

peli que ha vist avui, mha agradat TAAANT Michael Pitt a aquesta peli....
i la cançó a partir del minut 1.30 és Razorlight, si...si...coincidències!

17.4.08

Quarantine

Versió americana de REC, anda que no han nat ràpid ni res...
...atenció a qui fa de reportera!
obviament SEGUR que és pitjor que l'original!

Covers 2

Famosíssima cançó de Ace of base "all that she wants" versionada per The Kooks:


i famosíssima cançó de The Kooks "naive" versionada per Lilly Allen:

1. The kooks- Luby Lou

I a partir d'avui comença la llista amb acutacions en directe que val la pena veure.
I començo amb "Luby Lou" de The kooks, no pq sigui la millor actuació (ni molt menys), si no pq magrada aquesta cançó i no està al nou CD :(

15.4.08

Naica

Naica és un poble situat al nort de Mèxic que des de l'any 2000 és famós per tenir les coves amb els cristalls més grans del món. Actualment s'estan intentant habilitar les coves pq puguin ser visitades, en aquests moments és impossible ja que hi ha punts on la temperatura arribar a ser a de 66ºC i un 100% de humitat....vaja que casi t'hi avaporaries si t'hi estiguessis molta estona. Aqui un petit resum i a sota de tot la pàgina.


"La Cueva de los Cristales, probablemente la más grande maravilla subterránea de la Tierra, fue descubierta por casualidad en las profundidades de la Mina de Naica, en el Estado de Chihuahua, México.

Se trata de una verdadera macro-geoda: una cueva completamente recubierta por cristales transparentes de selenita, es decir yeso muy puro, algunos de los cuales superan los 12 metros de largo. Definitivamente los cristales más grandes del mundo.

Son estructuras sorprendentes que parecen contradecir la tendencia interminable del Universo hacia el aumento del desorden, el desmoronamiento y el caos. Los macrocristales de Naica demuestran, por el contrario, que también en las profundidades de la Tierra se encuentran procesos con tendencia a crear estructuras ordenadas, así como sucede en la superficie con la vida. Se trata de entender cómo esto fue posible.

Sin embargo, para lograrlo será necesario entrar, y eso no es nada fácil: con una temperatura de alrededor de 48° C y el aire saturado de humedad, uno se encuentra en una situación de «cocción al vapor», por lo cual el tiempo de sobrevivencia del hombre es de unos cuantos minutos."



Pàgina oficial

12.4.08

GIANT microbes

Atenció a la pàgina que m'han descobert els biòlegs aquesta nit!!!!

www.giantmicrobes.com


AVISO, freakisme mèdic elevat a la 80000000. Aqui algun dels millors:

- S.Aureus

When staph drops by, visiting hours are over.- MARSA!!!!!! -- BONÍIIIIIISSIM!!!! el millor sense cap dubte!!!!
You won't find this Superbug in the Halls of Justice.

- Leukocyte
Don't let his cute looks fool you -- this highly trained killer takes out enemy cells with extreme prejudice. Learn how to stay on his good side.

- Red blood cell
The life of the party, his best trick is to hold his breath until he turns blue! Invite him to your next bash and he's sure show you a bloody good time.


Atenció al detall de que al costat de cada un et psoen la imatge microscòpica pq vegis com s'assemblen!!!!!

9.4.08

"Leprechaunisme"

Fent pràctiques de pediatria et passeges per les diferents plantes de l'edifici maternoinfantil, veus alguna que altre pneumonia i si tens interés et pot agradar i tot, però el més sorprenent és que pots descobrir patologies amb noms tals com: Leprechaunisme. Després de cinc anys de carrera ho vai sentir per primera vegada fa un parell de dies. I direu, normal, amb el que estudies...jejeje i podria ser veritat però jo crec que sonar-me si que em sonaria...El cas que avui ha tornat a sortir la paraula, la Dra. ens ha fet una petita explicació i hem visitat el pacient. Hores més tard el cap ha fet una relació en principi ridícula però que ben mirat podria ser veritat, us sonen uns personatges de la mitologia irlandesa anomenats "Leprechaunts"? La "similitut" entre els leprechauns i aquests pacients vndria donada per la talla petita que presenten, són petits baja. Aquí van unes explicacions trobades i penseu si us agradaria que el vostre nom fós assignat a una patologia, ha estat un dels temes a debat durant el café:

Leprechaun

En la mitología celta, un leprechaun es un tipo de elfo o duende, que habita en la isla de Irlanda desde antes de la llegada de los Celtas. Como otras razas mitológicas de la tradición irlandesa, los leprechauns se consideran criaturas de naturaleza dual material y espiritual.

Las imágenes modernas de los leprechauns, especialmente las que se ven cuando se acerca el día de san Patricio, suelen mostrar un hombrecillo vestido de verde. Sin embargo, según cuenta la tradición, era posible verlos vestidos con chaqueta roja de brillantes botones plateados, calzas azules o marrones, zapatos grand

es con hebillas gruesas de plata y sombrero tricornio de copa alta.

Su estatura varía entre los quince centímetros y algo más de medio metro, y pueden tener cara traviesa y digna a la vez. Muchos tiene barba y fuman en pipa. Cuando están trabajando, suelen usar un delantal de cuero de zapatero y un pequeño martillo con el que fabrican o arreglan pequeños zapatos de talla de hada.

Aparentemente, los leprechaun no tratan a sus compañeras hadas mucho mejor que a los humanos, ya que sólo les hacen un zapato, nunca el par completo.

El nombre "leprechaun" proviene de la palabra irlandesa luprachán; Sin embargo muchos estudiosos piensan que la palabra leprechaun deriva del gaélico leith bhrogan que significa "el que hace un zapato". Pero quizá la incapacidad de los leprechaun de hacer un par completo de zapatos se deba sólo a puro descuido, pues a menudo están un poco achispados de tanto beber cerveza casera.


Leprechaunismo o Síndrome de Donohue

El leprechaunismo es una enfermedad endocrinológica extremadamente rara y de base genética, que se caracteriza por resistencia máxima a la insulina, hiperglucemia (niveles anormalmente elevados de glucosa en sangre), hiperinsulinemia (niveles anormalmente elevados de insulina en sangre) y un trastorno dismórfico (dismorfismo es la forma defectuosa de un aparato u órgano) con retraso del crecimiento y fenotipo (aspecto físico que aparece como consecuencia de la expresión de un gen) peculiar.

 El término leprechaunismo proviene de la palabra irlandesa ”leprechaun”, que significa duendecillo. 

Manifestaciones clínicas (entre altres...)

-grave retraso del crecimiento prenatal y postnatal, retraso de la maduración ósea, piernas largas, microcefalia (cabeza anormalmente pequeña), manos y pies grandes y atrofia (disminución de volumen y peso de un órgano) de la masa muscular generalizada. 

-facies (cara) peculiar con aspecto grotesco, de duendecillo debido a hipertelorismo (aumento de la separación de los ojos), ojos grandes y redondos, raíz nasal aplanada, orificios nasales amplios, macrostomía (orificio bucal grande), labios gruesos, micrognatia (mandíbula anormalmente pequeña), paladar ojival (paladar en forma de bóveda) e hipertrofia gingival, orejas de baja implantación globalmente grandes pero con hipoplasia de alguna de sus estructuras.

- es característica la presencia de hipoglucemias severas en ayunas, siendo también típicos la hiperglucemia e hiperinsulinemia. Presentan hipertricosis (crecimiento excesivo del pelo), hirsutismo (aumento excesivo del pelo en la mujer), e hipergenitalismo (actividad excesiva de la secreción interna de las gónadas); secundariamente aparecen ginecomastia (volumen anormal de las mamas en el hombre) neonatal, macrogenitalismo, quistes en ovarios y testículos y criptorquidia (uno o ambos testículos no pueden descender al escroto). 

pacient amb "leprechaunisme" aquí.


6.4.08

Bam i Sana'a

L'altre dia amb el Dani vem fer com un doble descobriment, jo li vaig presentar la gran ciutat de Sana'a, i ell em va presentar Bam....ciutat que havia vist en un programa de terratrèmols. Aqui les deixo les dues, mereixedores de 1,2,3 i 10 posts!


BAM

Bam es una ciudad en la provincia de Kerman, en el sudeste de Irán, es conocida por la producción de cítricos y dátiles. (no pq la ciutat sigui la ostia de chula....xd)

La ciudad de Bam y su paisaje cultural fue declarado Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO en el año 2004.

Al amanecer del día 26 de diciembre de 2003 un devastador terremoto de 6,6 grados en la escala de Richter sacudió Bam y destruyó casi por completo las edificaciones de adobe, cobrando la vida de más de 30.000 personas y dejando sin hogar aproximadamente a 80.000. Tras el horrendo suceso que dejó destrozada a la ciudad, ésta se intenta recuperar con ayuda del gobierno iraní y de ayudas internacionales. (com es pot veure a la foto d'abaix de tot no ha quedat absolutament RES de la ciutat, tb dir que l'any 2004 va entrar a la llista de Ciutats Patrimoni de la Humanitat amb perill de desaparèixer, fet que no acabo d'entendre pq al 2004 ja havia desaparegut....)


Si, el text es molt resumit i no diu res, però és difícil trobar información itneressant d'aquesta ciutat en castellà, i a la wikipedia no m'agrada com està! ;P
Així que:
Aqui hi ha un text més llarguet en anglès i fotos guais: Bam
SANA'A
Sana'a es la capital de Yemen e i nnegablemente la gran obra maestra de la arquitectura urbana islámica. Sus edificios, en bloque o por separado, enamoran a primera vista y, en virtud de su indescriptible fisonomía, los historiadores, poetas y viajeros de cualquier índole, tiempo y lugar han dedicado y dedican a la vieja capital yemení todo tipo de alabanzas. Se habla, se comenta, se escribe y se insiste -hoy como ayer- en que se trata de una urbe única en su género, del mayor museo al aire libre del mundo, de la ciudad más bella de Arabia y de una de las más hermosas que jamás han existido. Consciente de ellos, la UNESCO la tiene inscrita en la lista del Patrimonio Mundial.
Situada a no más de 800 kilómetros de La Meca, Sana'a fue una de las primeras villas en ser sometidas al Islam. Su conquista data del año 628. Desde entonces, sobre su límpido cielo empezaron a recortarse los esbeltos minaretes de las mezquitas -de las que hoy posee más de un centenar-, a cuyo alrededor proliferaban las medersas, escuelas para la enseñanza del Corán y los "hammam" o baños públicos. Un inventario del siglo XI totaliza 6.500 casas de varios pisos salpicadas entre primorosos parques públicos y privados que proporcionaron a la capital yemenita su más bello sobrenombre: "la ciudad de los jardines".

I aquesta ciutat m'agrada taaaaaaaaaaaaaaant que no puc posar només 3 fotos així que aqui deixo una pàgina on n'hi ha moltíssimes! totes molt chules i amb potable qualitat: Sana'a

1.4.08

James Nachtwey

Acabo de veure una d'aquells documentals que tothom hauria de veure: War Photographer. El fotògraf en qüestió en aquest documental és: James Nachtwey, del que podeu veure algunes fotos a continuació, i tot el seu magnífic treball en aquesta pàgina.
I si voleu veur eel trailer de la pel·lícula aqui
Poc més a dir, s'ha de veure.



Sctoch brite

Don't drink and do TV!

Aqui una entrevista a Adam Green, fins ara cantant de Moldy Peaches (els de les cçonetes de Juno) a una TV alemanya la setmana passada. Passsssssssadíiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiisssssssim!!!!!
Atenció com l'entrevistador va improvitzant a mesura que la situació avança....no diré més que no vull explicar res!!! en serio, qui el va deixar sortir a fer una entrevista en aquest estat?


Al youtube podeu trobar l'actuació, que si la veieu sola i abans de veure l'entrevista no serieu conscient de com de malament arriba a anar. Això per demostrar que anar passsadíssim i cantar són bastant compatibles...

30.3.08

Estonian-style wife carrying

Tram de proves al Wife carrying championships

El típic concursant

pobre noi...i com ha de tenir el cap la noia, allò tota la sang al cap...

aquests són els guanyadors de l'últim any: Madis Uusorg i Inga Klauso, estonians. Porten 5 anys seguits guanyant la competició i la resta d'anys va guanyar el germà gran de Madis Uusorg, quina família!

Wife carrying

Wife carrying (Finnish eukonkanto (or sometimes akankanto), Estonian naisekandmine) is a sport in which male competitors race while each carrying a female teammate. The objective is for the male to carry the female through a special obstacle track in the fastest time. The sport was first introduced at SonkajärviFinland.

Several types of carry may be practised: piggyback, fireman's carry (over the shoulder), or Estonian-style (the wife hangs upside-down with her legs around the husband's shoulders, holding onto his waist).

Major wife-carrying competitions are held in Sonkajärvi, Finland (where the prize is the wife's weight in beerMonona, Wisconsin, and Marquette, Michigan.

The sport originated as a joke in Finland, supposedly reminiscent of a past in which men courted women by running to their village, picking them up, and carrying them off.

The original track in the rough terrain with fences, rocks and brooks has been altered to suit modern conditions. These following rules set by the International Wife Carrying Competition Rules Committee apply:

- he length of the official track is 253.5 meters, and the surface of the track is partially sand, partially grass and partially gravel

- The track has two dry obstacles and a water obstacle, about one meter deep

- The wife to be carried may be your own, the neighbour's or you may have found her farther afield; she must, however, be over 17 years of age

- The minimum weight of the wife to be carried is 49 kilograms. If she is less than 49 kg, the wife will be burdened with a rucksack containing additional weight such that the total load to be carried is no less than 49 kg.

- All participants must have fun

- If a contestant drops his wife that couple will be fined 15 seconds per drop

- The only equipment allowed is a belt worn by the carrier, the carried must wear a helmet.

- The contestants run the race two at a time, so each heat is a contest in itself

- Each contestant takes care of his/her safety and, if deemed necessary, insurance

- The contestants have to pay attention to the instructions given by the organisers of the competition

- There is only one category in the World Championships and the winner is the couple who completes the course in the shortest time.

29.3.08

20 more incredibly unconventional hotel rooms

Atenció a aquest hotel de Berlin: Propeller island city lodge, que té les habitacions més randoms mai vistes. Si aneu a aquesta pàgina, podeu veure totes les habitacions, preus (que no és TAAAN car) i demés....
- Amb quina us quedeu?







27.3.08

John Mayer blog

Acabo de llegir això, i tot i que ho he posat al fotolog i que ho he llegit 3 vegades crec que és la emva obligació posaro també aqui. Crec que és impossible acabar de llegir això i quedar-se totalment indiferent. I com ja he dit molts cops i ell segueix demostrant amb cada post, segueixo pensat que aquest noi té el millor blog "d'artista" mai vist. Full stop

Qui no ho llegeixi pq pensi que és molt llarg:
1. és un ranci (i la sara segur que faria servir la mateixa expressió)
2. es perd un dels millors textos-reflexió/blogs que he trobat últimament
...i SI US PLAU que la columna no fa nir 5 cm.!!! de manera que és llarg però es llegeix ràpid mantes!!!!

Podeu començar per la línia en verd, els dos paràgrafs d'abans poden tenir poc significat per qui mai hagi llegit res seu:

I need to write this.

I've been traveling alone in Japan for the better part of three weeks now, and It's been so remarkable an experience for me that I can't book a ticket home yet. I haven't spoken very much out loud these days, but I've been thinking to myself in what feels like surround sound. I can see so many things clearly, and feel so connected to myself and the world around me that I need to share the perspective with you.

I'm already aware that when I sing, say or write anything, 50 percent of the response will be in support of it and the other 50 will want to discount it. This blog, though, is directed to 100 percent of people reading it. If my blog truly does have any cultural effect, then it should be used for more than just pictures of sneakers and funny youtube videos. (If you don't think my blog has any effect, than you can't by definition be reading this right now and therefore don't have to respond to it in any way. Isn't that tidy?)

What I'm about to write isn't about fame or success or celebrity or the media. That's my business.

This is about us all.

This is about a level of self consciousness so high in my generation, that it's actually toxic.

This is about the girl in her bedroom who poses in front of the camera she's awkwardly holding in her outstretched hand. She'll take a hundred photos until coming up with one she's happy with, which inevitably looks nothing like her, and after she's done poring over images of herself, will post one on her myspace page and then write something like " I don't give a f*ck what you think about me."

This is about the person trying out for American Idol, who while going off about how confident they are that they were born ready to sing in front of the world, are trembling so badly they can hardly breathe.

This is about me, the guy who walks through a throng of photographers into a restaurant like he's Paul Newman, but who leaves a "reject" pile of clothes in his closet so high that his cleaning lady can't figure out how one man can step into so many pairs of pants in a week.

This is about a young guy who maintains a celebrity blog that subsists on tearing other people down but who has wrestled with a lifelong battle for acceptance as a gay man.

This is about us all. Every one of us. Who all seem to know deep down that it's incredibly hard to be alive and interact with the world around us but will try and cover it up at any cost. For as badass and unaffected as we try to come off, we're all just one sentence away from being brought to the edge of tears, if only it was worded right. And I don't want to act immune to that anymore. I took the biggest detour from myself over the past year, since I decided that I wasn't going to care about what people thought about me. I got to the point where I had so much padding on that, sure, I couldn't feel the negativity, but that's because I couldn't feel much of anything. And I think I'm done with that.

I'm not the first person to admit we're all self conscious, Kanye was. But what I want to do is to shed a little light on why we're all in the same boat, no matter the shape of the life we lead: because every one of us were told since birth that we were special. We were spoken to by name through a television. We were promised we could be anything that we wanted to be, if only we believed it and then, faster than we saw coming, we were set loose into the world to shake hands with the millions of other people who were told the exact same thing.

And really? Really? It turns out we're just not all that special, when you break it down. Beautifully unspectacular, actually. And that truth is going to catch up with us whether we want to run from it or not. The paparazzo following me to the gym ain't gonna be Herb Ritts and the guy he's following ain't gonna be Bob Dylan. It's just a matter of how old you are once you embrace that fact. And for me, 30 sounds about right.

What now, then? I can only really say for myself: Enjoy who I am, the talents and the liabilities. Stop acting careless. In fact, care more. Be vulnerable but stay away from where it hurts. Read. See more shows. Of any kind. Rock shows, art shows, boat shows. Create more art. Wear hoodies to dinner. Carry a notebook and hand it to people when they passionately recommend something and ask them to write it down for me.

Root for others.

Give more and expect the same in return, but over time.

Act nervous when I'm nervous, puzzled when I don't know what the hell to do, and smile when it all goes my way. And never in any other order than that.

And when it's all over, whether at the end of this fabulous career or of this life, which I hope takes place at the same time, I should look back and say that I had it good and I made the most of it while I was able. And so should you.

I'm going quiet now.

John

www.johnmayer.com/blog

25.3.08

Anunci

Mai dirieu de que és...

Before the music dies

I aquest documental/peli l'he trobat en un dels super links de lúltim post del Mayer, exactament en el link que hi ha amb la primera quote. Sí, totes les quotes són molt bones, i sí té el millor "random blog de cantant conegut" del mon:
Random Mayerblog

24.3.08

La Mona de Pasqua!

La mona de Pasqua és dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolataou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat.

El nom prové de la munna terme àrab que significa "provisió de la boca", regal que els moriscs feien als seus senyors.

Les mones presenten una gran diversitat. En un principi era una massa de pastís amb ous a sobre, tal i com es mostra al dibuix de la dreta del segle XIX, però amb el temps els ous van esdevenir de xocolata i al final va acabar esdevenint la base de la mona. Al País Valencià, per contra, no va evolucionar i encara manté la forma original de pastís (tonya) amb l'ou dur al damunt.

Actualment al País Valencià la mona de Pasqua es pot trobar en lloc de amb un ou dur al damunt, amb un caramull de clara d'ou, que es cou amb la mateixa cuita de la mona, quedant una mena de caputxó.

Tradicionalment el padrí regalava la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida després de missa. ElDilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d'amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el que no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.

Gairebé a tot Catalunya i al País Valencià, és tradicional que el padrí obsequiï el seu fillol, amb la mona, en la que sempre hi ha l'ou. La tradició de la Mona de Pasqua va aparellada amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata.