Atenció a aquesta cançó de Doves, grup que tocarà a l'Oxegen. Fins el dia d'avui la meva versió d'aquesta cançó era aquesta (no he trobat cap video millor).
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mayer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mayer. Mostrar tots els missatges
13.3.09
29.7.08
John Mayer - ten more songs
making off del segon cd: heavier things...
...no entenc com no he descobert aquest videos fins ara...
...no entenc com no he descobert aquest videos fins ara...
27.3.08
John Mayer blog
Acabo de llegir això, i tot i que ho he posat al fotolog i que ho he llegit 3 vegades crec que és la emva obligació posaro també aqui. Crec que és impossible acabar de llegir això i quedar-se totalment indiferent. I com ja he dit molts cops i ell segueix demostrant amb cada post, segueixo pensat que aquest noi té el millor blog "d'artista" mai vist. Full stop
Qui no ho llegeixi pq pensi que és molt llarg:
1. és un ranci (i la sara segur que faria servir la mateixa expressió)
2. es perd un dels millors textos-reflexió/blogs que he trobat últimament
...i SI US PLAU que la columna no fa nir 5 cm.!!! de manera que és llarg però es llegeix ràpid mantes!!!!
Podeu començar per la línia en verd, els dos paràgrafs d'abans poden tenir poc significat per qui mai hagi llegit res seu:
I need to write this.
I've been traveling alone in Japan for the better part of three weeks now, and It's been so remarkable an experience for me that I can't book a ticket home yet. I haven't spoken very much out loud these days, but I've been thinking to myself in what feels like surround sound. I can see so many things clearly, and feel so connected to myself and the world around me that I need to share the perspective with you.
I'm already aware that when I sing, say or write anything, 50 percent of the response will be in support of it and the other 50 will want to discount it. This blog, though, is directed to 100 percent of people reading it. If my blog truly does have any cultural effect, then it should be used for more than just pictures of sneakers and funny youtube videos. (If you don't think my blog has any effect, than you can't by definition be reading this right now and therefore don't have to respond to it in any way. Isn't that tidy?)
What I'm about to write isn't about fame or success or celebrity or the media. That's my business.
This is about us all.
This is about a level of self consciousness so high in my generation, that it's actually toxic.
This is about the girl in her bedroom who poses in front of the camera she's awkwardly holding in her outstretched hand. She'll take a hundred photos until coming up with one she's happy with, which inevitably looks nothing like her, and after she's done poring over images of herself, will post one on her myspace page and then write something like " I don't give a f*ck what you think about me."
This is about the person trying out for American Idol, who while going off about how confident they are that they were born ready to sing in front of the world, are trembling so badly they can hardly breathe.
This is about me, the guy who walks through a throng of photographers into a restaurant like he's Paul Newman, but who leaves a "reject" pile of clothes in his closet so high that his cleaning lady can't figure out how one man can step into so many pairs of pants in a week.
This is about a young guy who maintains a celebrity blog that subsists on tearing other people down but who has wrestled with a lifelong battle for acceptance as a gay man.
This is about us all. Every one of us. Who all seem to know deep down that it's incredibly hard to be alive and interact with the world around us but will try and cover it up at any cost. For as badass and unaffected as we try to come off, we're all just one sentence away from being brought to the edge of tears, if only it was worded right. And I don't want to act immune to that anymore. I took the biggest detour from myself over the past year, since I decided that I wasn't going to care about what people thought about me. I got to the point where I had so much padding on that, sure, I couldn't feel the negativity, but that's because I couldn't feel much of anything. And I think I'm done with that.
I'm not the first person to admit we're all self conscious, Kanye was. But what I want to do is to shed a little light on why we're all in the same boat, no matter the shape of the life we lead: because every one of us were told since birth that we were special. We were spoken to by name through a television. We were promised we could be anything that we wanted to be, if only we believed it and then, faster than we saw coming, we were set loose into the world to shake hands with the millions of other people who were told the exact same thing.
And really? Really? It turns out we're just not all that special, when you break it down. Beautifully unspectacular, actually. And that truth is going to catch up with us whether we want to run from it or not. The paparazzo following me to the gym ain't gonna be Herb Ritts and the guy he's following ain't gonna be Bob Dylan. It's just a matter of how old you are once you embrace that fact. And for me, 30 sounds about right.
What now, then? I can only really say for myself: Enjoy who I am, the talents and the liabilities. Stop acting careless. In fact, care more. Be vulnerable but stay away from where it hurts. Read. See more shows. Of any kind. Rock shows, art shows, boat shows. Create more art. Wear hoodies to dinner. Carry a notebook and hand it to people when they passionately recommend something and ask them to write it down for me.
Root for others.
Give more and expect the same in return, but over time.
Act nervous when I'm nervous, puzzled when I don't know what the hell to do, and smile when it all goes my way. And never in any other order than that.
And when it's all over, whether at the end of this fabulous career or of this life, which I hope takes place at the same time, I should look back and say that I had it good and I made the most of it while I was able. And so should you.
I'm going quiet now.
John
www.johnmayer.com/blog
Qui no ho llegeixi pq pensi que és molt llarg:
1. és un ranci (i la sara segur que faria servir la mateixa expressió)
2. es perd un dels millors textos-reflexió/blogs que he trobat últimament
...i SI US PLAU que la columna no fa nir 5 cm.!!! de manera que és llarg però es llegeix ràpid mantes!!!!
Podeu començar per la línia en verd, els dos paràgrafs d'abans poden tenir poc significat per qui mai hagi llegit res seu:
I need to write this.
I've been traveling alone in Japan for the better part of three weeks now, and It's been so remarkable an experience for me that I can't book a ticket home yet. I haven't spoken very much out loud these days, but I've been thinking to myself in what feels like surround sound. I can see so many things clearly, and feel so connected to myself and the world around me that I need to share the perspective with you.
I'm already aware that when I sing, say or write anything, 50 percent of the response will be in support of it and the other 50 will want to discount it. This blog, though, is directed to 100 percent of people reading it. If my blog truly does have any cultural effect, then it should be used for more than just pictures of sneakers and funny youtube videos. (If you don't think my blog has any effect, than you can't by definition be reading this right now and therefore don't have to respond to it in any way. Isn't that tidy?)
What I'm about to write isn't about fame or success or celebrity or the media. That's my business.
This is about us all.
This is about a level of self consciousness so high in my generation, that it's actually toxic.
This is about the girl in her bedroom who poses in front of the camera she's awkwardly holding in her outstretched hand. She'll take a hundred photos until coming up with one she's happy with, which inevitably looks nothing like her, and after she's done poring over images of herself, will post one on her myspace page and then write something like " I don't give a f*ck what you think about me."
This is about the person trying out for American Idol, who while going off about how confident they are that they were born ready to sing in front of the world, are trembling so badly they can hardly breathe.
This is about me, the guy who walks through a throng of photographers into a restaurant like he's Paul Newman, but who leaves a "reject" pile of clothes in his closet so high that his cleaning lady can't figure out how one man can step into so many pairs of pants in a week.
This is about a young guy who maintains a celebrity blog that subsists on tearing other people down but who has wrestled with a lifelong battle for acceptance as a gay man.
This is about us all. Every one of us. Who all seem to know deep down that it's incredibly hard to be alive and interact with the world around us but will try and cover it up at any cost. For as badass and unaffected as we try to come off, we're all just one sentence away from being brought to the edge of tears, if only it was worded right. And I don't want to act immune to that anymore. I took the biggest detour from myself over the past year, since I decided that I wasn't going to care about what people thought about me. I got to the point where I had so much padding on that, sure, I couldn't feel the negativity, but that's because I couldn't feel much of anything. And I think I'm done with that.
I'm not the first person to admit we're all self conscious, Kanye was. But what I want to do is to shed a little light on why we're all in the same boat, no matter the shape of the life we lead: because every one of us were told since birth that we were special. We were spoken to by name through a television. We were promised we could be anything that we wanted to be, if only we believed it and then, faster than we saw coming, we were set loose into the world to shake hands with the millions of other people who were told the exact same thing.
And really? Really? It turns out we're just not all that special, when you break it down. Beautifully unspectacular, actually. And that truth is going to catch up with us whether we want to run from it or not. The paparazzo following me to the gym ain't gonna be Herb Ritts and the guy he's following ain't gonna be Bob Dylan. It's just a matter of how old you are once you embrace that fact. And for me, 30 sounds about right.
What now, then? I can only really say for myself: Enjoy who I am, the talents and the liabilities. Stop acting careless. In fact, care more. Be vulnerable but stay away from where it hurts. Read. See more shows. Of any kind. Rock shows, art shows, boat shows. Create more art. Wear hoodies to dinner. Carry a notebook and hand it to people when they passionately recommend something and ask them to write it down for me.
Root for others.
Give more and expect the same in return, but over time.
Act nervous when I'm nervous, puzzled when I don't know what the hell to do, and smile when it all goes my way. And never in any other order than that.
And when it's all over, whether at the end of this fabulous career or of this life, which I hope takes place at the same time, I should look back and say that I had it good and I made the most of it while I was able. And so should you.
I'm going quiet now.
John
www.johnmayer.com/blog
25.3.08
Before the music dies
I aquest documental/peli l'he trobat en un dels super links de lúltim post del Mayer, exactament en el link que hi ha amb la primera quote. Sí, totes les quotes són molt bones, i sí té el millor "random blog de cantant conegut" del mon:
Random Mayerblog
Random Mayerblog
18.3.08
GAP
Who knew about the gap between his two lower teeth?? ---- cada dia es descobreix algo nou...aquest ha sigut el meu descobriment d'avui.
...realment crec que de totes les cançons que té és la que menys m'agrada amb diferència, però tenint en compte que:
1. era un encàrrec per la peli
2. que ha grabat aquest videoclip alternatio després d'haverse passat 4 dies de creuer amb tanga Borat
3. que li fan uns primers "planells" importants (amb la boca allà)
4. que presenta el GAP interdental al públic general
5. que és el JOHN
...li perdono
...realment crec que de totes les cançons que té és la que menys m'agrada amb diferència, però tenint en compte que:
1. era un encàrrec per la peli
2. que ha grabat aquest videoclip alternatio després d'haverse passat 4 dies de creuer amb tanga Borat
3. que li fan uns primers "planells" importants (amb la boca allà)
4. que presenta el GAP interdental al públic general
5. que és el JOHN
...li perdono
2.2.08
BELIEF or not BELIEF
..sé que aquesta acutació ja està a tot arreu, però per això mateix ha d'estar aqui, pq la meva adoració cap aquesta cançó en DIRECTE està creixent exponencialment aquests dies....SIIIIIIIII USSSSSS PLAAAAAAU que GRAAAAN que és en directe!!! ....gran cançó, gran lletra, gran veu, gran guitarra....que més puc dir???
segon 57...jajajajaja
segon 57...jajajajaja
29.1.08
MAAAAAAAYER
Monotema Mayer. Després de fer el gran discurs a la sortida d'una discoteca l'altre dia i avui donar una gran resposta a la pregunta "How did you find LA?" deixo aqui una entrevista a Ellen Degenerees show que he trobat avui al youtube. Després que algú em pregunti pq taaaaant Mayer, si a part de tocar+cantar com ho fa es reitera com a FREAKCRACK cada 3 dies és casi impossible no tornar-te adicte al McMayer......en el primer vídeo canta Gravity...a la segona hi ha l'entrevista...no sé que és millor la veritat...
Per més Mayer "freakades" demanar informació aqui sobre els seus posts de temàtica vària: llibres d'estratègia de guerra del selge passat, disseny de cases de gossos, possibles solucions de guió per Greys Anatomy quan van treure al Burke (que gran era aquell post!), descobriments musicals que fa pel Myspace, viatges en el temps, fotos vàries amb espelmes, versions de vídeos pornos amb gelats (jajajaja) i respostes en ""japonès"" a preguntes sobre la seva vida personal.....CRAAAAAACK!!
Atenció al montatge que acabo de trobar al TMZ...
4.1.08
Austin city limits + John Mayer
Ja sé que no calen més raons per anar a l'Austin City Limits, però es que no les busco...em venen a buscar!! Aqui unes actuacions de l'home (digali Mayer) a l'ACL, però no en el festival en directe, a un programa que fan després on cada X van els mateixos que han actuat al festival aquell any a fer el mateix repetori...
Aqui la pàgina del millor festival del món mundial: Austin City Limits i aqui de la versió per la Tv on es poden veure coses com les següents:
Aviso: les actuacions són MOLT BONES!
Belief -- pq és la primera! ;P ...i pq normalment no la posaria i aqui m'ha agradat, i per anar calentant el tema pq les altres dues són encara millor...
Vultures -- simplement Vultures, tan gran com sempre, i amb aquella cosa que la fa diferent cada vegada...els dos minuts del principi de regal...
I don't trust myself -- els 2 minuts del principi i els 2 minuts del final (amb salt inclòs) no tenen preu....
I per si no n'hi ha prou aqui hi ha Stop this train en acústic, que estic arribant a la conlusió que és l'única manera com la fa en directe...
I I dont need no doctor ..si del Trio, l'actuació a Londres d'aquesta cançó va ser TAAAN gran que ara no em convencen...que se le va a hacer...
I dreaming with a broken heart que no he posat el vídeo en gran per no "mayeritzar" tant el tema
I tb va cantar Gravity, però no l'he trobat...així que fulles!
Aqui la pàgina del millor festival del món mundial: Austin City Limits i aqui de la versió per la Tv on es poden veure coses com les següents:
Aviso: les actuacions són MOLT BONES!
Belief -- pq és la primera! ;P ...i pq normalment no la posaria i aqui m'ha agradat, i per anar calentant el tema pq les altres dues són encara millor...
Vultures -- simplement Vultures, tan gran com sempre, i amb aquella cosa que la fa diferent cada vegada...els dos minuts del principi de regal...
I don't trust myself -- els 2 minuts del principi i els 2 minuts del final (amb salt inclòs) no tenen preu....
I per si no n'hi ha prou aqui hi ha Stop this train en acústic, que estic arribant a la conlusió que és l'única manera com la fa en directe...
I I dont need no doctor ..si del Trio, l'actuació a Londres d'aquesta cançó va ser TAAAN gran que ara no em convencen...que se le va a hacer...
I dreaming with a broken heart que no he posat el vídeo en gran per no "mayeritzar" tant el tema
I tb va cantar Gravity, però no l'he trobat...així que fulles!
27.11.07
Mayer sense guitarra
...això és un home que va néixer enganxat a una guitarra i un dia va decidir sortir a un escenari sense...
...atenció a partir del minut 3 aprox quan se lin va la pajarita (si lexpressió me lhe tret de la màniga! i què?). algun dia tornaré a veure aquest home de concert, ho sé...allò a l'austin city limits festival...
...i ja que estic amb el Mayer i tal poso la nova cançó que forma part de la OST de "the bucket list", peli nova amb el morgan freeman i el jack nicholson, que jo no sé qui va decidir que aquest noi podia fer cançons per pelis però bé....anyway, al tema preferia la de "route 66", aquesta em cansa un xic: NO és Mayer!
...atenció a partir del minut 3 aprox quan se lin va la pajarita (si lexpressió me lhe tret de la màniga! i què?). algun dia tornaré a veure aquest home de concert, ho sé...allò a l'austin city limits festival...
...i ja que estic amb el Mayer i tal poso la nova cançó que forma part de la OST de "the bucket list", peli nova amb el morgan freeman i el jack nicholson, que jo no sé qui va decidir que aquest noi podia fer cançons per pelis però bé....anyway, al tema preferia la de "route 66", aquesta em cansa un xic: NO és Mayer!
12.11.07
GUESS who is behind the bunny suit...
Després de l'ós arriba el conill, i és que quan aqui algú la té agafada amb els animals...
Petita explicació de les imatges anteriors. L'Alicia Keys+Mayer han grabat un seguit """d'anuncis"" que passen durant aquesta setmana per la MTV (coincidint amb la setmana que la cadena li dedica a l'Alicia). Els videos els podeu veure aqui
N'hi ha ben be 5 o 6 però cada un dura només 30 segons i l'últim és molt bo. Per qui s'animi a veure'ls: cada X vídeos t'has de tragar un trailer d'una peli (cada vegada la mateixa), el final és molt bo (sé que ja ho havia dit), el Mayer és un freaky! ...i si us plau: mireu-los en ordre!!
I sense canviar del tot de tema, aqui una foto d'en Mayer amb la xicota (digali Minka o algo semblant) sortint d'un partit de basquet (com a mínim va al basquet!)...la qüestió de la foto són les ulleres, ja havia comentat jo que en portava....ja m'explicarà pq no se les posa més sovint...
...i per últim un comentari/pregunta pel dia de demà:
- si t'ofereixen anar a urgències d'urologia i fer tactes rectals a persones o anar a quirofan i operar a "porquets" amb que et quedes???
- jo, i mentres no se'ls hi hagi de fer tactes rectals (no vull ni pensar-ho!), amb els porcs!
...vull respostes!
Petita explicació de les imatges anteriors. L'Alicia Keys+Mayer han grabat un seguit """d'anuncis"" que passen durant aquesta setmana per la MTV (coincidint amb la setmana que la cadena li dedica a l'Alicia). Els videos els podeu veure aqui N'hi ha ben be 5 o 6 però cada un dura només 30 segons i l'últim és molt bo. Per qui s'animi a veure'ls: cada X vídeos t'has de tragar un trailer d'una peli (cada vegada la mateixa), el final és molt bo (sé que ja ho havia dit), el Mayer és un freaky! ...i si us plau: mireu-los en ordre!!
I sense canviar del tot de tema, aqui una foto d'en Mayer amb la xicota (digali Minka o algo semblant) sortint d'un partit de basquet (com a mínim va al basquet!)...la qüestió de la foto són les ulleres, ja havia comentat jo que en portava....ja m'explicarà pq no se les posa més sovint...
...i per últim un comentari/pregunta pel dia de demà:- si t'ofereixen anar a urgències d'urologia i fer tactes rectals a persones o anar a quirofan i operar a "porquets" amb que et quedes???
- jo, i mentres no se'ls hi hagi de fer tactes rectals (no vull ni pensar-ho!), amb els porcs!
...vull respostes!
7.11.07
Lesson Learned
"John Mayer collaborated with Alicia Keys on her new album, As I Am, and the results are not disappointing.
Oftentimes when you have two big stars working together, you come out with a lot of duds. But Lesson Learned, Alicia’s duet with Mayer, has “huge hit” written all over it!
Such a beautiful song. Sensual. Wise. Exquisite."
Per escoltar la cançó: AQUI
...què dir d'avui??? que ara ja puc dir que m'agrada la trauma!!!
20.9.07
So freakin' sexy!
aAtencio al segënt montatge que he trobat pel youtube del Mayer. Em quedo amb un dels comentaris que han fet del video: "Aww man why does he have to be so freakin sexy all the time... sheeeeesh! I love this man!! Great video :]"
...extremadament sexiii...jejeje. Atenció al minut 3:15 amb el "Go back and listen to 'Daughters' bitches"...m'encanta! La cançó del montatge que no està a cap cd es diu "stitched up" i es pot trobar a lemule... ;P
...I aqui un altre molt bo. Alicia Keys+John Mayer, el John ha fet una col·laboració en el nou cd d'ella, i aqui canten els dos junts Gravity del Mayer...la cançó és casi irreconeixible si no és que et saps la lletra de memòria...jejeje.
...casi no es regala amb la guitarra!!! M'encanta! m'encanta! m'encanta!
...extremadament sexiii...jejeje. Atenció al minut 3:15 amb el "Go back and listen to 'Daughters' bitches"...m'encanta! La cançó del montatge que no està a cap cd es diu "stitched up" i es pot trobar a lemule... ;P
...I aqui un altre molt bo. Alicia Keys+John Mayer, el John ha fet una col·laboració en el nou cd d'ella, i aqui canten els dos junts Gravity del Mayer...la cançó és casi irreconeixible si no és que et saps la lletra de memòria...jejeje.
...casi no es regala amb la guitarra!!! M'encanta! m'encanta! m'encanta!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
